A les reunions amb el meu tutor només hi va la mare. El pare no va mai perquè diu que té molta feina i que quan arriba a casa està cansat. Delega a la seva dona ( que per cert també treballa) el compromís d’assistir a les reunions amb el psicòleg del seu fill per tal de poder compartir experiències sobre el nen i escoltar les orientacions que li ofereix el meu tutor.
Com ja he dit el pare no s’implica en la teràpia ni la reeducació del seu fill, ell no té clara la necessitat de que el seu fill hagi de fer teràpia setmanal.
La mare en canvi és una dona col·laboradora, que entén les dificultats del seu fill i està disposada a ajudar-lo en el que calgui.
Sempre accepta de bon grat els consells que li ofereix el meu tutor i es compromet quan li dóna feines per fer a casa per tal de que vagi agafant l’hàbit de fer deures i reforçant la feina feta al centre.
Ella té problemes amb el seu fill perquè en moltes ocasions no fa cas del que li diu i es mostra molt desobedient. Li suposa un gran esforç aconseguir que faci els deures perquè “ R “ està molt desmotivat i no s’esforça gens.
El meu tutor li dóna pautes d’actuació amb el seu fill i la mare es mostra agraïda i diu que ho intentarà, encara que es veu que a vegades és massa permissiva, acaba no fent cas de les instruccions que li han donat i perd l’autoritat.
El meu tutor i jo busquem material per treballar l’atenció i la comprensió a casa que li resultin motivadors, ja que així s’hi posarà de més bon grat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada