dissabte, 28 de maig del 2011

CONCLUSIONS

Penso que he aconseguit els objectius previstos per a aquestes pràctiques. Potser m’ha faltat una mica de temps pel que fa a poder fer una avaluació més àmplia dels recursos i les sessions preparades per a les reeducacions, però en general crec que he anat passant per les quatre fases aconseguint els objectius corresponents per cada una de elles.
FASE I: Conèixer el centre, els psicòlegs que hi treballen i els casos que porten.
Aquesta fase em va agradar molt perquè vaig conèixer altres professionals, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ells i d’aprendre molt d’ells, em van acceptar com a un més de l’equip explicant-me i fent-me partícip de tots els seus casos.
FASE II: Cercar informació, material i recursos didàctics sobre dificultats de la escriptura i la comprensió lectora.
Durant aquesta fase he après moltíssim. He trobat molta informació,  i he estudiat i investigat molts llibres i materials interessants sobre els temes escollits.
FASE III: Orientar i assessorar en la planificació i l’organització d’algunes sessions de reeducació de pacients amb TDA.
En aquesta fase he après a intentar expressar i transmetre tots els coneixements adquirits durant la fase II, tant teòrics com pedagògics, a escollir els recursos adequats, a organitzar-los per  poder programar adequadament les classes de reeducació, a treballar en equip amb el meu tutor, a col·laborar en el que em demanava per tal d’ajudar-lo a millorar en  els aspectes més importants...
FASE IV: Avaluar el material preparat i els resultats pel que fa a l’adequació dels mateixos i la millora dels  infants  a qui anaven adreçats.
Aquesta fase m’ha fet reflexionar i analitzar totes les meves actuacions.
Malgrat que no he tingut prou temps per tal de poder fer una avaluació exhaustiva de tot el material i dels seus resultats, si he pogut veure una primera reacció d’acceptació i petita millora pel que fa als dos infants als quals anava adreçada la reeducació.  I pel que fa al meu tutor ell m’ha transmès la seva satisfacció i el seu agraïment per els materials i recursos trobats, per les sessions preparades i per tota la informació sobre els temes de la disgrafia, la disortografia i la comprensió lectora que li he aportat.
Tot i això em dóna la sensació de que encara podia haver trobat més material i més  recursos, penso que encara potser no n’hi ha prou, i que els podia haver trobat més innovadors o fins i tot haver-los confeccionat jo mateixa, però suposo que això requeria d’una experiència que encara no tinc. Però això si, gràcies a aquestes  pràctiques, ara en tinc més que fa sis mesos.
M’ha agradat molt dur a terme aquest projecte, crec que ha sigut molt positiu per a tots els implicats, i espero poder seguir treballant en aquesta línia i anar millorant més dia a dia.
M’esforçaré al màxim per aconseguir-ho !

LLIBRERIES A ON TROBAR MATERIAL

Us envio unes adreces de llibreries de Barcelona a on podeu trobar diferents materials i recursos per treballar amb els vostres casos, i per fer reeducacions.
·        Llibreria ALIBRÍ ( C/ Balmes, 26.  Abans d’arribar a la Gran Via)
·       TEA Ediciones (C/ París, 211 ). Té molt material per a treballar les  reeducacions.
·       Llibreria LEBÓN ( C/ Roger de Llúria,  93 ).  Especialitzada en educació especial i psicologia.
           editorial@lebon-libros.com
·       Llibreria XOROI (C/ del Berlinès, 20).  Llibreria especialitzada en psicoanàlisis i psicoteràpies

Espero que us siguin d’utilitat.  A mi m’han anat molt bé  !

SEGUINT EN LA FASE IV

AVALUACIÓ DE L’ADEQUACIÓ I PREPARACIÓ DELS RECURSOS I MATERIALS PER  L’ “ R ”.
Pel que fa a l’avaluació del material per l’ “ R “ només hem pogut observar les dues últimes sessions ja que no hem disposat de més temps. Però podem dir que “ R “ ha reaccionat positivament als primers exercicis per treballar la comprensió. Li han agradat i s’ha mostrat interessat i col·laborador.
La manera com introduir els exercicis a fer, i l’actitud i la manera d’explicar-los per part del reeducador han sigut aspectes clau a l’hora de ser ben acceptats per l’ “ R “.
Espero que les tasques programades pel que fa al treball de la comprensió li continuïn sent  motivadores i que l’ajudin a entendre cada cop millor tot el que llegeixi. Un dels meus objectius  durant aquestes pràctiques ha sigut aquest, tant de bo amb el temps gràcies a la reeducació amb els recursos i materials preparats, ho  aconsegueixi !  

FASE IV

AVALUAR EL MATERIAL PREPARAT I ELS RESULTATS PEL QUE FA A L’ADEQUACIÓ DELS MATEIXOS I LA MILLORA DELS  INFANTS  A QUI ANAVEN ADREÇATS.         
AVALUACIÓ DE L’ADEQUACIÓ I PREPARACIÓ DELS RECURSOS I MATERIALS PER  L’ “A”.
Hem pogut observar que la proposta de recursos i usos de diferents materials punxó, tisores, plastilina..., ha fet que la motivació augmenti i puguem treballar la disgrafia sense l’ús dels materials habituals per escriure.
El terapeuta de  l’ “ A “ em comenta que el fet de treballar amb la pauta Montessori ajuda al nen a intentar que sigui conscient dels seus errors. La pauta li serveix de guia i s’adona quan s’equivoca i quan ho fa bé.
Li vaig proposar al terapeuta el fet de que pogués fer feines a casa de les preparades per a la reeducació i li va semblar molt bé.
A l’ “A” li motiven molt les feines que li he preparat per fer a casa i els pares han reaccionat molt bé.
Els agrada poder treballar aspectes de la sessió a casa, valoren com aspecte positiu el fet de que treballi amb pauta, perquè veuen una evolució positiva. Això ha influït en el fet de que els pares també estan molt motivats i busquen pautes Montessori a internet a casa, per ajudar a fer els deures al seu fill.
Pel que fa a l’ortografia ha començat a estudiar les terminacions AVA i durant l’avaluació s’ha notat una gran millora. Se’ n recorda de la norma estudiada.
El fet de treballar una norma per sessió l’ha ajudat a interioritzar-la molt millor. I amb les tasques complementàries a casa encara més.
Només hem pogut avaluar unes quantes sessions però de moment sembla que tant el meu tutor com l’infant del que parlem estan contents i satisfets dels resultats que estan obtenint

dissabte, 21 de maig del 2011

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

:
BIBLIOGRAFIA utilitzada per aconseguir la informació general, teòrica i específica:
·         Monereo, C. i Solé, l. (Coords.). (1999).  El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista.  Madrid: Alianza Editorial.
·         Alonso. Motivar para el aprendizaje. Teoría y estrategias. Ed. Edebé. Barcelona:1997
·         Garton, A. i Pratt, Ch. (1 99 l).  Aprendizaje y proceso de alfabetización.  El desarrollo del lenguaje hablado y escrito (ed. original, 1989).  Barcelona: Paidós/MEC.
·         Miranda, A., Amado, L., i Jarque, S. (2001).  Trastornos por déficit de atención con hiperactividad. Una guía práctica.  Málaga: Aljibe.
·         Miranda, A., Roselló, B., i Soriano, M. (1998).  Estudiantes con deficiencias atencionales.  Valéncia: Promolibro.
·         Crystal, D. (1993).  Patología del lenguaje.  Madrid: Cátedra.
·         Monereo, C. (Coord.). (2002). Modelos de orientación educativa e intervención psicopedagògica
·         Rodrfíguez Jorrín, Dionisio ( 1994) La disortografia. Madrid. Ed. CEPE
·         Manso Luengo, A.J., Del Campo Adrián, M.E., Rejas Giménez, P. ( 1996)
Dificultades de aprendizaje. Madrid. Editorial centro de estudiós Ramón                 Areces S.A.
·         Monereo, C. i Castelló, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Como incorporarlas a la pràctica educativa. Barcelona: Edebé.
·         Aparici, M., Costa, A., Demestre, J., Llisberri, J., Sanz, M., Serrat, E., Riera, M. Psicologia del llenguatge. (2006). Barcelona: Editorial UOC.
·         "L'ús del llenguatge a l'escola. Proposta d'intervenció per a l'alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge" Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Abril 2003
  • Ardila A. y  Ostrosky-Solís F. ( 1988 )  LENGUAJE ORAL Y ESCRITO.   D.F. Trillas, México,
  • Vieiro Iglesias P. ( 2007 )  PSICOPEDAGOGÍA DE LA ESCRITURA.  Pirámide, Madrid
·         Rodríguez Jorrín D. ( 1984 )  DISORTOGRAFÍA : PREVENCIÓN Y CORRECCIÓN. CEPE  DL. , Madrid .
·        Manso Luengo A. J.,  Campo Adrián M. E. y  Rejas Jiménez  P. ( 1996 ) DIFICULTADES DE APRENDIZAJE : ESCRITURA, ORTOGRAFÍA Y CÁLCULO Centro de Estudios Ramón Areces, Madrid.
WEBGRAFIA utilitzada per cercar informació, recursos i material:
·         http://clic.xtec.net/db/jclicApplet.jsp?project=http://www.xtec.es/iessabadell/recursos/DO/COMPRENSIOLECTORA/uac00.jclic.zip&lang=ca&title=EXERCICIS DE COMPRENSIÓ LECTORA 0')
...

SOBRE ELS RECURSOS I EL MATERIAL

Estic fent un recull de tota la informació per tal de que puguin disposar d'ella en els seus casos, el meu tutor i tots els professionals del centre.
En dossiers:
·         Un dossier teòric amb tota la informació sobre la disgrafia i la seva reeducació.
En aquest dossier  podran trobar informació sobre:
-      Què és la disgrafia?
-      Quines són les causes?
-      Què s’ha de fer per  corregir-ho?

·         Un dossier amb exercicis per treballar la disgrafia:
Exercicis diferents per cada tipus de problemàtica o fase en la que es trobi l’infant:
-      Exercicis de resseguir, retallar, modelar...
-      Exercicis de grafisme
-      Cal·ligrafia
-      Diferents tipus de pautes...

·         Un dossier amb exercicis per treballar la disortografia, com:

-      B/V
-      R/RR
-      Majúscules
-      L’apòstrof..

·         Un dossier amb exercicis per treballar l’atenció i la comprensió lectora. Allà podran trobar exercicis per treballar:

-      Les descripcions.
-      Les narracions
-      La poesia...

En una memòria USB:
Estic guardant tots els materials i recursos trobats a internet, com a:
-      Edu365
-      Xtec
-      Pàgines web d’escoles.
-      Llibres sobre quests temes trobats al PICASA.
-      Documents PDF relacionats, etc.
El meu tutor està molt content de poder disposar d’aquest material.
Espero que els sigui útil de debò.
De moment sembla ser que li va molt bé !

LA FAMÍLIA DE L' " R "

A les reunions amb el meu tutor només hi va la mare. El pare no va mai perquè diu que té molta feina i que quan arriba a casa està cansat. Delega a la seva dona ( que per cert també treballa) el compromís d’assistir a les reunions amb el psicòleg del seu fill per tal de poder compartir experiències sobre el nen i escoltar les orientacions que li ofereix el meu tutor.
Com ja he dit el pare no s’implica en la teràpia ni la reeducació del seu fill, ell no té clara la necessitat de que el seu fill hagi de fer teràpia setmanal.
La mare en canvi és una dona col·laboradora, que entén les dificultats del seu fill i està disposada a ajudar-lo en el que calgui.
Sempre accepta de bon grat els consells que li ofereix el meu tutor i es compromet quan li dóna feines per fer a casa per tal de que vagi agafant l’hàbit de fer deures i reforçant la feina feta al centre.
Ella té problemes amb el seu fill perquè en moltes ocasions no fa cas del que li diu i es mostra molt desobedient. Li suposa un gran esforç aconseguir que faci els deures perquè “ R “ està molt desmotivat i no s’esforça gens.
El meu tutor li dóna pautes d’actuació amb el seu fill i la mare es mostra agraïda i diu que ho intentarà, encara que es veu que a vegades és massa permissiva, acaba no fent cas de les instruccions que li han donat i perd  l’autoritat.
El meu tutor i jo busquem material per treballar l’atenció i la comprensió a casa que li resultin motivadors, ja que així s’hi posarà de més bon grat!

diumenge, 15 de maig del 2011

REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS DE L’ASSESSORAMENT

Durant tot el procés de la fase III, m’he adonat que tot i que el meu tutor és una persona amb molts coneixements, realment l’he ajudat amb les meves orientacions. I l’assessorament sobre els materials i la organització de les sessions de reeducació li han anat molt bé.
Li he estalviat feina de recerca i l’he encaminat cap a una organització de les sessions més metòdica i pautada. I li he ofert recursos més innovadors.
He intentat transmetre-li tots els nous coneixements que he adquirit en la meva recerca d’informació i ell s’ha mostrat molt interessat i agraït per aquests nous aprenentatges.
El meu tutor des d’un principi va dir que segur que amb aquestes pràctiques aprendríem molt l’un de l’altre, i efectivament tenia raó. Cadascú ha aportat tot el que ha pogut de la seva especialitat i entre tots ens hem complementat.
Ells més des de la vessant de la teràpia psicològica, jo més, en aquest cas, des de la pedagogia i la reeducació escolar, però tots en definitiva treballant per poder ajudar a que aquests infants millorin els seus aprenentatges escolars i alhora augmentin la seva autoestima, i puguin ser més feliços.
He gaudit molt quan el meu tutor m’ha comentat els bons resultats i la bona acceptació dels materials proposats,  i això m’ha motivat encara més i m’ha il·lusionat a continuar treballant per ajudar a aquests nens i adolescents.
Segueixo doncs avançant amb el projecte amb il·lusió!

LES DIFICULTATS D’EXPRESSIÓ DE L’ “R”.

li costa molt expressar-se.
El meu tutor em va donar alguns escrits d’en “ R “ per que els pogués observar.
Aquest és un dels seus texts:
Un cop havent buscat material per millorar la comprensió, em toca cercar recursos per treballar l’expressió.
Segueixo buscant i preparant les sessions de reeducació per l’ “R”.
Em preocupa la seva falta de motivació i interès. Miro de trobar recursos que li puguin semblar entretinguts per tal de que s’hi esforci més!

LES DIFICULTATS DE COMPRENSIÓ DE L’ “R”.

té dificultats de comprensió a causa del seu trastorn  de dèficit d’atenció.
Es distreu  moltíssim i li costa molt concentrar-se en  les feines de l’escola.
Quan llegeix no hi posa atenció i no compren  el significat de les lectures, o només el d’una petita part.
Una de les meves tasques és buscar material per treballar aquesta dificultat d’en “ R “.
Els recursos  Jclic són  atractius i variats. Alguns exemples són:
VULL AJUDAR-LO A COMPRENDRE !!!
PERQUÈ NO PATEIXI !!!

dissabte, 7 de maig del 2011

LA FAMÍLIA DE L’ “ A “

El meu tutor ha parlat amb els pares de l’ “ A “.
Aquests pares estan molt preocupats pels problemes del seu fill. Volen trobar solucions i es mostren molt interessats per les explicacions del meu tutor quan els parla de la reeducació que farà al seu fill, concretament dels trastorn de l’escriptura.
Responen amb gran acceptació quan els proposa fer alguns exercicis a casa per tal de que vagi agafant l’hàbit. Els explica la importància del treball conjunt amb l’escola i la família, i es mostren molt col·laboradors,
Els explica que en breu farà una reunió amb la seva tutora a l’escola per parlar d’en “ A “.
Queden que tornaran a fer una altra reunió més endavant per parlar sobre els seus avenços.

CONTINUEM AMB L’ORIENTACIÓ I LA PLANIFICACIÓ

Segueixo amb l’assessorament dels trastorns d’escriptura de l “ A “, mentre també preparo la planificació d’algunes sessions pel “ R “.
Decidim amb els meu tutor que he de començar preparant material per treballar l’expressió escrita per què és on trobem que té més problemes.

SOBRE LA DISORTOGRAFIA DE L’ “ A “

A partir dels seus textos lliures m’adono de quines són les faltes d’ortografia que acostuma a fer més sovint i començo a preparar els exercicis adequats per corregir-les.
Els recursos TIC són molt eficaços i atractius:
Començo preparant exercicis per treballar les regles més senzilles i importants:
-      Majúscules al principi de la paraula i noms propis.
-      Terminacions AVA.
-      R o RR.
-      Les travades.
-      L’apòstrof...
Parlem sobre la importància d’unes normes o unes altres, de la seva planificació, i de la constància o insistència en cadascuna d’elles.
Intento orientar al meu tutor sobre com haurà de continuar preparant els exercicis per seguir corregint la disortografia de “ A “.
Li explico que en els mateixos exercicis d’ortografia es pot treballar la disgrafia i també la comprensió. Li sembla molt bé!

CONTINUEM AMB L’ASSESSORAMENT SOBRE DISGRAFIA

Li explico la importància de:
-      Seure correctament a la cadira.
-      La postura del braç.
-      La posició del full.
-      Com agafar el llapis: ni massa amunt, ni massa a la punta, fent bé la pinça...
Parlem molt sobre què s’ha de fer quan un nen ja té l’hàbit d’agafar el llapis malament molt arrelat i diu que no ho pot corregir perquè li costa molt. Discutim sobre si és necessari corregir-ho o si els seus problemes de disgrafia es poden solucionar sense fer-ho.

FASE III

ORIENTAR I ASSESSORAR AL MEU TUTOR EN LA PLANIFICACIÓ I L’ORGANITZACIÓ D’ALGUNES DE LES SESSIONS DE REEDUCACIÓ DELS DOS CASOS ESMENTATS ANTERIORMENT:
·         Sobre la DISGRAFIA:
Primer de tot he fet un anàlisi dels problemes de disgrafia que presenten els seus textos lliures. Després he  començat a planificar i organitzar les sessions de reeducació per intentar solucionar els seus trastorns de l’escriptura.
Cada setmana ens reunim el meu tutor i jo, i li explico com crec que s’han de preparar les sessions. Comencem amb l’orientació sobre els  exercicis de grafisme i li sorgeixen molts dubtes:
-      Perquè s’han de fer exercicis de grafisme abans de treballar directament les lletres de l’abecedari.
-      El perquè de les pautes. No s’acostumaran i després la necessitaran?
-      Perquè fer-lo punxar, retallar, modelar...?
L’estudi de tota la teoria m’ha ajudat molt a poder aclarir els dubtes del meu tutor. Ell havia de saber el perquè de tots els exercicis abans de començar amb la reeducació, d’aquesta manera entén la seva necessitat, i se sent més segur a l’hora d’explicar els exercicis a fer al nen i als seus pares.